ENTREVISTA A EN MAY LUENGO 

 

foto mai

En May Luengo és conegut per tothom o quasi tothom en l’àmbit  dels esports d’hivern.

Podríem detallar tot el seu currículum, però segurament no és el més important de les seves activitats. La seva autèntica passió és el  treball amb nens, infants i joves …

En May és un home carismàtic, apassionat, tossut, molt viscut, però la seva força fa que pugui aconseguir allò que vol: estar a prop del seu grup de nen i nens, per ensenyar-los a esquiar i a saber treure de la vida les millors oportunitats per ells. I, tot això, ho fa amb passió, amb exemple, amb compromís i entrega.

 

Què has après en tots aquests anys de treball en el club?

He après que no hi ha més riquesa en el món que intentar trobar la satisfacció personal amb el respecte, el carinyo i l’admiració, TOT UNIT pels meus nanos.

Tu creus que li podríem anomenar “Escola de la Vida” a l’experiència que tenen els nens/es amb tu?

Totalment. L’esport ha estat la meva vida i continua sent-ho. M’ha ensenyat a lluitar, a treballar i sobretot amb l’edat que tinc i trencat com estic que ni els metges creuen que pugui fer el que estic fent, m’ajuda a seguir fent el que tant m’agrada . Jo els hi ensenyo, per mediació de l’esport, que la vida és molt dura i els hi ensenyo a no tirar la tovallola. Problemes en trobaran  molts però de moment, tots els nanos amb els que jo he participat, estan a dalt i estan sortint-se’n de tot, tant a nivell esportiu com personal. Escola de la vida

Què t’aporta personal i professionalment el teu treball?

Faig això perquè és el que realment m’agrada. Sense il·lusió, carinyo i satisfacció personal ja em podrien oferir el món que jo no estaria aquí.

Ets conscient que els acompanyes en el seu creixement i desenvolupament, i exerceixes un paper important a la seva vida?

Precisament per això dedico la meva vida a ells, 360 dies a l’any, el meu negoci …tot, absolutament tot ho comparteixo amb ells. El dia que desaparegui això, desapareixerà el May Luengo.

Per què recomanaries venir a aquest Club?

Per la formació. A mi m’arriben nens que de vegades ningú creuen en ells i jo els hi dono actitud, els hi dono metes, els hi dono lluita, els hi dono un munt de coses …  no solament esquiar; preparació física, intel·lectual,… jo no vull burros i els nens treballen per millorar a tots els nivells. El dia que no li pugui dedicar el 100% als nanos el Club s’acabarà.

Volem seguir sent un club petit, res d’acabar amb 200 nanos i demanant número, com a la peixateria del Caprabo. Volem un club proper i petit. L’objectiu meu mai ha estat el de créixer i créixer per acabar fent les coses malament. Jo he d’estar amb els grans fent-me una abraçada i amb els petits a la falda.

Creus que és un club obert a tot tipus de nens o només a potencials campions.

Un campió no neix, es fa. Nens pels que ningú a donat ni un duro, jo els hi he fet estar a dalt de tot.  Amb treball, il·lusió i motivació i exigint… no m’agrada, no vull … quan el papa o la mama ha marxat a 3 Km, s’ha acaba la “pataleta” …

Ets conscient de la teva fama de que crides molt, que espantes? Creus que és bo per a la teva imatge d’home formador?

Jo puc canviar, em puc dedicar a ser “un senyor que ven motos”. Jo mai he venut motos. La meva vida ha estat molt extensa: esport, universitat, carreres de cotxes, motos, situacions problemàtiques, econòmiques, col·legis milionaris on anava jo amb espardenyes d’11 betes, la mili, equips nacionals,… tot això m’ha format. No es pot formar dient “como no estés quieto te doy con el bolso”. Jo la meva fama la tinc. Però l’exemple està que tots els nanos que he tingut, quan em troben per les pistes em criden MAY !!! i em donen una abraçada. Jo continuaré igual perquè cridar no fa mal. Per manar s’ha de tenir veu. Un crit al seu temps i una abraçada quan toca dóna molts bons resultats.

Què sents amb tot l’agraïment i satisfacció que et retornen els nens/nenes quan acaben el seu procés de formació dins el club i què està exposat en el hall de l’Hotel Roc Blanc?

Una immensa satisfacció personal per la feina ben feta.

Què els hi diries als papes?

Als papes els hi diria que no es jutgi a una persona pel que digui o pel que els hi sembli. A una persona se l’ha de conèixer i als meus nanos no els hi falta cap dit, ni cap orella i estant dalt com a esportistes i com a persones, i a més feliços.

Explica’ns la teva filosofia sobre la pretemporada, que el club ofereix gratis a tots els membres del club?

La pretemporada és tant o més important que l’esquí. La formació dels nanos, els seu creixement, les seves vivències, el treball de l’equip, el treball que els hi fa pujar la seva autoestima, aconseguir fites: baixar el tobogan dret, fer una via ferrada de nivell, bicicletes, patins … coses que no sigui agafar només la bicicleta per anar a buscar el pa. Aprendre a valorar l’esforç que fan els pares perquè ells puguin fer aquestes coses, a valorar i tenir cura del material. El valor de les coses, a cuidar-les i estimar-les.

Quines expectatives esportives i socials tens?

Formar campions a la vida mitjançant l’esport. Aconseguir que aquests nens, quan tinguin 15-16 anys i passin a tecnificació estiguin el més ben preparats possible, i demanaria que segueixin amb contacte amb mi tant els nanos com els seus nous entrenadors i tècnics. Ja que jo els conec millor que ningú i els puc orientar i ajudar.

Quins objectius tens en els entrenaments de neu?

Hem d’intentar que aquests nanos surtin de la mediocritat. Ens està ofegant. L’única solució és l’esport, que vinguin a gaudir entrenant, i tot l’altre ja vindrà.

Cóm et fas guanyar el respecte dels nens?

Amb imatge. Els nens han de veure un referent un ídol en el 100% de les seves coses. Jo no soc un perdedor. Les copes, les fotos,… i encara que em veuen que a vegades estic plorant, plorant de mal, venen, em fan una abraçadeta i em diuen May, t’estimo.

10 PREGUNTES

1.- Què és el que més t’agrada de tu?

La capacitat d’aconseguir tots els meus somnis.

2.- El que menys?

Que sentimentalment em poden i m’han fet molt mal. Això m’agradaria canviar-ho però no puc.

3.- Recomanaries un llibre i una cançó

Una cançó Imagine.

Qualsevol llibre de Antón Pávlovich Chéjov

Es important a la vida, pensar i sortir-te de menjar, dormir o treballar.

4.- Quines tres coses t’emportaries a una illa deserta?

Amb una en tindria prou… SALUT.

5.- Què li demanes als Reis d’Orient.

Il·lusió, motivació i carinyo per la meva feina, i que tots els esdeveniments que em puguin venir els pugui afrontar lluitant.

6.- Dius mentires?

Als nens els hi dic alguna…, com per exemple, que tinc una rata de 20 Kg … però “el fin justifica los medios”.

7.- Què t’agrada d’una persona?

Depèn de les persones, perquè s’han de conèixer però jo et diria la sinceritat, que no estiguin vivint de mentides ni enganyant-se a ells mateixos.

8.- Què no t’agrada d’una persona?

La falsedat.

9.-Què penses de les noves tecnologies?

És el futur. No podem tornar anar amb carbó. La societat ens fa rodar al seu ritme i si no anem al seu ritme, malament.

10.- Dóna’ns una foto teva i per què l’has triat?

La foto ha de ser la del May esquiant perquè si la mires bé explica com és el May… per ser un campió no cal portar un superequip … la imatge, agressivitat, simpatia, personalitat, senzillesa …